Platja des Carbó

Con permiso de la autora quiero incluir una carta al director del Diario de Mallorca con la cual me siento identificado.

A Mallorca l´estiu és una època de retrobaments, com també de placidesa. I, de vegades, per tal de celebrar ambdues, una de les millors opcions és anar a qualque platja reclosa i apartada de la gernació. Per això mateix, i tenint en compte que cal triar un dia feiner en lloc d´un cap de setmana per assegurar l´èxit de la missió, un grup d´amics ben avinguts va decidir d´anar un dimecres a caminar des del port de sa Colònia de Sant Jordi fins a la mítica platja des Carbó. En arribar allà, la visió onírica i anticipada d´allò que trobarien va tornar una platja pudenta i plena de barques i vaixells (zodiacs i iots per als que vulguin precisar) a tocar de l´arena. La indignació del grup cresqué perquè ja sabien que la legislació estipula, en el cas de platges com aquesta, que les embarcacions han de restar a 200 metres de la costa i que, en cas de voler-hi accedir, ho han de fer sense motor. Malauradament, després d´una merescuda recompensa per la proesa de caminar al bater de sol de migdia, allò que trobaren fou una platja estibada de navegants que es creien prou privilegiats no només per accedir a la platja en vaixell, sinó de violar la llei i el respecte envers els altres banyistes que ecològicament hi havien arribat a peu. I allò que és més lamentable és que el nostre grup d´amics, com tants altres banyistes, es trobà indefens davant de l´arribada en massa d´embarcacions, les quals minven el dret que tenim tots de gaudir d´espais que, gràcies a la protecció, romanen intactes, un privilegi que decreix cada dia, amb cada nova urbanització i hotel, i cada embarcació que trenca la llei. Per suposat a tots ens sorgí la pregunta "si tenen un vaixell i poden anar on vulguin, per què vénen a llocs on podem gaudir d´un espai natural verge?". Després de constatar la invasió d´embarcacions a la costa, una va decidir de fondejar a 10 metres d´aquest grup d´amics que parlava distesament a l´arena. I van intentar explicar a l´amo d´aquesta que això que feia era prohibit i que, a més, no havia tingut cap mirament a l´hora de posar-se ben davant del grup, a la qual cosa el navegant féu cas omís prou maleducadament. Inevitablement, aquests amics es van sentir despullats de drets enfront d´una amenaça que no es pot aturar sense el compliment de les lleis per part dels qui les fan. (...). Laia Darder. Palma.