martes, enero 29, 2008

Chicago connection

Chicago connection... ¿cosas buenas de Chicago a parte de la propia ciudad?

Por ejemplo... los Blues Brothers, con su fantástica persecución final por la calles de la ciudad.


Y esta particular versión of Rubber Biscuit de los Blues Brothers


nos lleva directamente al universo particular de Martin Scorsesse en Malas Calles


Si, si... ya se que Malas Calles está ambientada en NYC, pero no me negarán que se esperaban esta conexión tan absurda.

En fin, el objetivo de este post era dedicarselo a Andrew Bird, natual de Chicago. Un músico muy interesante al que hay que seguirle la pista. Un placer escucharlo, espero poder verlo en directo si se dignan a contratarle para venir a este rincón del mundo.

6 comentarios:

joan dijo...

xavi, que ya se han dignado!
en tomeu gomila el va dur una vegada a tocar a sa nostra, entrada lliure. hem de llegir més es youthing! :-)

Xavi dijo...

¡Qué me dices!

quina cara de pringat se m'acaba de quedar!!!!!!

tens molta raó amb el de llegir més el youthing! pero como salgo poco de bares no lo pillo nunca :O

ens haurien de poder suscriure per rss o email ;-)

Joan, moltes gràcies per venir per aquí de nou. Jo també et llegeixo encara que no comenti.

joan dijo...

no, si jo pens lo mateix, no sé què fa el youthing sense web... i en tomeu gomila! què fa que no té web?!
però vaja, que sempre pots llegir-ho els divendres a la Palestra ;-)
http://www.elmundo-eldia.com/2005/07/08/cultura/1120687207.html

Anónimo dijo...

Doncs pensava que ja nomes col.laboraves en Publico. Avui en dia no aprofitar-se de totes les eines gratuïtes per publicitar els concerts és una pasa enrere. I aniria més enllà, el movil s'ha de convertir en un mitjà capdal per estar informat de les activitats culturals d'una forma fàcil i ràpida. Aquest comentari ha estat escrit amb un Nokia. :-)

joan dijo...

escric a Público i a altres mitjans, però en tot cas aquest article del Mundo era de 2005.
estic d'acord en lo d'aprofitar tots els mitjans, però escriure un text tan llarg amb un Nokia és una mica friqui!

Xavi dijo...

Doncs una mica friki si que és, però ho tenia que provar :-)